dimecres, 18 d’abril de 2018

Allau de poemes per a Sant Jordi! (i sempre!)


TORNA


I arribo al cim envoltada d'espines,
però aquí estic disposada a obrir les
ales amb tu i només amb  tu.

I torno a volar i a somriure entre
núvols de vidre.
Quant blanc i gris! I quant
fred que hi fa.

Et busco però ja no ets al meu costat,
et trobo a faltar i els núvols estan començant
a plorar un altre cop.

Tornen a créixer espines de gel al meu voltant
i només aconsegueix-ho caure,
enfonsant-me en mi mateixa mentre l'únic
que segueix-ho buscant és a tu.

Torna i treu-me d'aquí,
salva'm,
una altra vegada més,
l'última.

Ainhoa Espierrez Parrado. 4t



Tinc una meta que complir  


realitzar el meu somni 



és el que vull.


No té a veure

 amb tenir molt diners 

o en trobar  l'amor vertader.

Jo vull esforçar-me

és el que vull, 

és el que necessito .

Vull trobar la meva passió 

per fer-ne  d'ella la meva professió!


 Angie Ontiveros  4t
  



Caminar



M’agrada caminar,

per la muntanya i el mar,

pels carrers de la ciutat
anat d’aquí cap allà.

Veure món és tan preciós,
com veure al sol ponent-se
mentre escoltes una cançó.

Caminar per la Muntanya
en silenciï absolut
et tranquil·litza un munt.

M’agrada caminar,
per la muntanya i el mar,
pels carrers de la ciutat
anat d’aquí cap allà.
 


Raul Rufo 3r





SeNtiments purs pel futbol




Ja ha començat l'espectacle,

aquell acte tan addictiu,

els nostres cors comencen a bategar fort,
quan veiem la pilota rodant.

S'acaben els minuts,
les oportunitats per marcar,
però el que mai s'acabarà,
seran les nostres esperances.

Cada pas, cada xut,
cada parada, cada oportunitat,
penseu que seran les últimes,
per així poder guanyar.

El futbol és per sempre
als nostres cors,
Real Madrid o Barcelona,
això és igual,
el que heu de tenir sempre clar,
és que aquest esport
és espectacular.


Juanjo Marchena  4t 










LA MORT

Sense poder viure,
sense poder sentir,
la vida jo no puc demanar.

No veig res,
simplement tinc fred,
no puc demanar res,
la mort no em deixa
 ni ara ni després.

Em fan escollir
a baix o a dalt,
pèro jo solament
vull una vida en pau.

Sense poder viure,
sense poder sentir,
la vida no puc demanar,
la mort ve cap a mi.


ADOLFO ISMAEL 4T D'ESO





Vas marxar, te’ns vas anar del meu costat sense previ avís,
em vas deixar sola, envoltada dels meus mil i un dimonis,
aquests que tan sols tu aconseguies fer fora.

Un dia em vas mirar als ulls i, amb un somriure i
un petó em vas xiuxiuejar “t’estimo”, i et vaig creure.
Et vaig creure com un nen petit creu en els monstres.

Em vas deixar caient, de nou, d’aquell abisme del que em vas treure.
Cridant sense veu.
Vaig notar la teva absència com si fos el pitjor del món,
com si la foscor em consumís a
poc a poc.

Ara, després de cinc mesos puc dir que t’he superat, sóc feliç,
altra vegada, amb algú que de veritat em vol.

No vull desitjar-te el mal, però tant de bo algun dia sentis el mateix
que em vas fer sentir a mi.


Andrea Ramos Martínez.
4t