divendres, 12 d’abril del 2013

L'ENDEMÀ (AMB JOAN MARGARIT)


Estimat Joan Margarit,

Primer de tot volem donar-te les gràcies per haver vingut al nostre institut.
Una de les coses que més ens va agradar va ser que ens vas tractar d’una manera molt propera perquè ens vas explicar moltes experiències teves.
També ens va agradar molt que ens tractessis de tu a tu, malgrat que ets una persona molt reconeguda a nivell institucional i social. Ens vam sentir molt còmodes.
Va ser molt interessant que escoltessis tots els nostres poemes amb tanta atenció. 
A part d’això ens has demostrat que una persona ferida per la mort d’un familiar  pot seguir amb la seva vida.
Ens va agradar molt quan vas dir que sí que t'agradava que et diguessin que ets el poeta viu més reconegut, perquè està viu t'agrada molt.  
Estem orgullosos i orgulloses que hagis vingut al nostre institut perquè som els teus fans número 1. Ens has fet sentir, quan estaves amb nosaltres, com si fossis de la nostra família i això només pot passar amb la gent que ens agrada molt...


Alumnes de 3r B i de 3r A del FLOS.











dimecres, 10 d’abril del 2013

SOMEBODY LOVE US ALL, " ALGÚ ENS ESTIMA A TOTS"

Així acaba l'extraordinari poema d'Elisabeth Bishop, Filling estation: " Estació de servei", que Joan Margarit ens va citar a l'aula per tal d'explicar això:" No hi ha ni un sol bon poema en el qual el poeta no s'hagi compromès d'alguna manera fins al fons. És això el que en fa un acte d'amor".

Així ens vam sentir amb la visita de Joan Margarit al nostre institut. Així ho vam veure reflectit en cada vers i en cada poema que ens va llegir. Això és el que va transmetre quan escoltava i s'emocionava amb cada poema que els i les alumnes li llegien, poemes que ells i elles havien creat fins al fons.

Encara sentim la seva calidesa humana, la seva alçada moral i ètica. El seu exemple en cada gest, en el tracte als altres, en la manera de parlar-nos, de mirar-nos. La seva manera, volgudament senzilla, de parlar d'aquelles veritats-valors de les quals poca gent parla, en un moment on, segurament, només des dels valors es pot canviar el curs dels esdeveniments. Gràcies, Joan Margarit, per donar exemple!

I sobretot, gràcies, Joan Margarit, per fer-nos veure, per fer-nos creure, per demostrar-nos que sempre hi ha algú, "algú que ens estima a tots".

Tal com dius tu sempre: amb un petó!

EL NOSTRE BLOC JA PARTICIPA AL CONCURS QUE INCENTIVA ELS VALORS PEDAGÒGICS ORGANITZAT PER EDUBLOGS!

Aquesta és la nostra presentació per tal de participar en el concurs pedagògic de Poetes a les aules!

Amb el grup de Tercer d’ESO,  de l’INSTITUT FLOS I CALCAT de Barcelona, hem iniciat un projecte que gira a l’entorn de la poesia. El nostre bloc: poetesalesaules.blogspot.com, n’és l’eix vertebredor.

Hem après que la poesia no serveix només per expressar-nos, sinó per explicar experiències, i sobretot, per explicar experiències doloroses per a poder-les superar i per a poder-les alliberar. Hem sabut per exemple, tal com proposa Margarit, que la poesia és una manera de buscar consol. I així, paraula a paraula, hem anat coneixent la poesia de diferents poetes.

La poesia per ells/es ha significat, doncs, una eina d’expressió i també, una eina d’alliberació que els ha donat força i seguretat en si mateixos. En definitiva: la poesia els ha dignificat, els ha fet pujar l’autoestima i els ha ordenat, una mica, emocionalment. M’atreviria a dir que la poesia els ha fet un xic més savis, més sàvies.En definitiva: més felices i feliços.

I ha demostrat el que ens calia imaginar: que les aules, estan plenes de poetes. I que encara en calen més!

Complim les bases per participar a Edublogs! Tant de bo valorin la nostra feina! Ens honoraria molt!



diumenge, 7 d’abril del 2013

FRAGMENTS D'UNA CARTA OBERTA A JOAN MARGARIT

(Fragment de la carta enviada a Joan Margarit després de saber que volia venir al nostre Institut)
 

Benvolgut Joan Margarit,
 
Intentaré reproduir una miqueta el que ha passat a l'aula quan hem llegit en veu alta la seva ràpida i inesperada resposta. Han quedat, em sembla, bastant perplexos. I al mateix temps s'han adonat del que potser intuïen: que la feina que han fet és important. I sobretot, han comprès que hi ha persones que valoren el que ells fan (de vegades no ho valoren prou). Penso que estan molt orgullosos de saber que podran dir els seus poemes en veu alta i al mateix temps per fi podran escoltar-lo a vostè de viva veu.
 
Abans de llegir la carta els he fet tres preguntes:

1- Creieu que Joan Margarit ens contestarà l'entrevista?
2- Creieu que haurà escoltat o llegit algun poema del nostre bloc?
3- Creieu que potser podria trobar temps per a nosaltres i venir a l'Institut?

Les respostes m'han fet veure que ho desitjaven força, però que no tenien clar que cap d'aquestes tres coses poguessin passar.I sembla, que al final és probable que passin totes tres coses! 

 En nom del meu alumnat i meu li volem donar les gràcies de tot cor. Aquest agraïment també és de part de tot el Claustre del Centre.

EL CEL DE L'ÀVIA MONTSERRAT DE SAMUEL BLAYA

Aquests són els poemes que va escriure en Samuel Blaya per a la seva àvia que ja no hi és.


El cel de l'àvia Montserrat

La meva àvia és molt bonica,
me'n recordo d'ella quan em feia el menjar,
jugàvem a la sopa de lletres,
me'n recordo de la seva lletra,
mai oblidaré aquells dies que ens ho passàvem bé!
Quan anàvem a comprar, quan em portava una sorpresa,
quan m'abraçava, quan em feia petons,
quan em feia la llista de la compra.
Ella no hi és, se'n va haver d'anar.
Al meu cor sempre hi serà.
Quan jo vagi al cel
tot això, tornarà a passar.




Poema per a l'àvia
                              
 Ella es diu Montserrat, el seu nom mola bastant,
 jo em dic Samuel i sóc el seu nét.
 Estic molt orgullós d’ella i també ella de mi,
 jo sóc el seu nét igual que ella és  la meva àvia,
 jo l' estimo molt, igual que ella a mi.
 Quan la vaig conèixer  tenia minuts de vida,
 ella sense conèixer-me em va abraçar,
 durant el temps de la meva vida va estar amb mi,
 ella se'n va anar però  al meu cor sempre es quedarà. 

(Escolteu els poemes al mateix bloc, en el següent enllaç: http://poetesalesaules.blogspot.com.es/2012_10_01_archive.html

Des d'aquí volem dir al Samuel que llegirem el seus poemes dimarts, 9 d'abril, perquè els escolti en Joan Margarit i volem que quedi aquí escrit perquè quan el Samuel obri el bloc ho sàpiga i ho vegi. Ara està a l'hospital i esperem que ben aviat es torni a trobar bé. El poema el llegirà el José Ramírez. 

Ànims Samuel! Et trobem a faltar!

dissabte, 6 d’abril del 2013

CLEMENTINA EM DEIA

Us deixem l'adreça d'un bloc que és un riu que ha anat a parar al mar de Poetes a les aules. Aquest bloc el van començar alumnes de Segon del FLOS, alumnes que ara fan Tercer.  Malgrat que són blocs diferents tracten del mateix tema: la poesia a les aules. I està fet pels alumnes que aquest any fan Tercer A. Tots els rius van a  parar al mar!

 

Clementina em dic, Clementina em deia

http://clementinaemdeia.blogspot.com/


Aquest bloc neix de la poesia feta pels nens i nenes de segon d'ESO de l'INS Flos i Calcat. I sobretot a partir dels poemes que van sorgir després de treballar el poema "El Nom" de Clementina Arderiu. 
Cada alumne/a va treballar la pròpia personalitat i la pròpia identitat a partir d'aquells records sovint dolorosos sobre el propi nom (prenent com a referent l'experiència expressada en el poema citat) per tal de capgirar-ne la situació.  Per tal d'autoafirmar-se i posicionar-se al món (com si no és a partir del llenguatge?).
Un cant a les particularitats de cadascú i a la diferència! Tot un exercici d'autoestima!
És per aquest motiu que hem volgut titular el nostre bloc tal com la tornada del poema de Clementina Arderiu: Clementina em dic, Clementina em deia.
Al mateix temps el bloc voldria retre un petit reconeixement a aquesta autora de poesia de gran vàlua però encara no pas prou coneguda.




JOAN MARGARIT ENS VISITARÀ!



Vam enviar la carta i l'entrevista personal a Joan Margarit. La nostra sorpresa és múltiple i molts de nosaltres, ho hem de confessar, ni tan sols crèiem que Joan Margarit pogués respondre'ns les preguntes de l'Entrevista personal que havíem preparat, sabem que és un home molt ocupat. Ens va contestar el mateix dia i ens va dir literalment: "m'agradaria contestar-vos les vostres preguntes a cara a cara".

Estem molt contents i contentes i volem compartir la nostra felicitat amb totes aquelles persones que segueixen el nostre bloc!

Dimarts, dia 9 de juliol a les deu del matí, Joan Margarit serà amb tots nosaltres. Què més podem demanar?

(Atenció amb el que demaneu! Perquè, de vegades, els somnis, es compleixen!)